Back Nordwestpassage ALS الممر الشمالي الغربي Arabic Şimal-Qərb keçidi Azerbaijani Северозападен морски път Bulgarian Severozápadní průjezd Czech Tramwyfa'r Gogledd Orllewin Welsh Nordvestpassagen Danish Nordwestpassage German Βορειοδυτικό Πέρασμα Greek Northwest Passage English
| ||||
| Tipus | Ruta marítima  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Àrtic North-East and North-West Passages (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canadà | |||
| ||||
El pas del Nord-oest (en anglès, Northwest Passage)[1] és la ruta marítima que voreja Amèrica del Nord pel nord, travessant l'oceà Àrtic i connectant l'estret de Davis i l'estret de Bering o, cosa que és el mateix, l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.[2][3]
La ruta discorre per un conjunt d'estrets localitzats a l'arxipèlag Àrtic Canadenc, entre les grans illes àrtiques i les terres continentals. D'oest a est, el pas del Nord-oest parteix de l'oceà Pacífic, l'estret de Bering -que separa Rússia i Alaska- i segueix pel mar dels Txuktxis i el mar de Beaufort. Després la ruta creua l'arxipèlag àrtic canadenc on hi ha de cinc a set rutes possibles -incloses la de l'estret de McClure, la de l'estret de Dease i la de l'estret del Príncep de Gal·les -, encara que no totes són adequades per a grans vaixells.[4][5] La ruta continua creuant la Badia de Baffin i arriba finalment a l'estret de Davis, ja en l'oceà Atlàntic.
S'ha especulat que amb l'escalfament global i la reducció de la capa de gel de l'Àrtic, la ruta del pas del Nord-oest pot arribar a estar prou lliure de gel com per permetre un nou transport comercial segur, almenys en part de l'any. El 21 d'agost de 2007, el pas del Nord-oest va romandre obert al trànsit marítim sense la necessitat d'utilitzar vaixells trencaglaçs. Segons Nalan Koç, de l'Institut Polar Noruec, aquesta va ser la primera vegada que va quedar lliure des que es van començar a prendre registres en 1972.[6][7] Algunes estimacions assenyalen que el trajecte pot arribar a ser navegable aproximadament l'any 2020 i, en cas de ser cert, disminuiria considerablement el trajecte marítim entre Europa i Àsia, convertint-se en una ruta alternativa a les del Canal de Panamà i el Canal de Suez: actualment el trajecte Londres-Osaka, suposa 23.300 km per Panamà i 21.200 km per Suez: pel Pas del Nord-oest quedaria reduït a només 15.700 km.
El Govern del Canadà considera que els estrets pels quals discorre la ruta del pas del Nord-oest formen part de les seves aigües interiors,[8] però diversos països mantenen que en virtut de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar aquests estrets han de ser considerats estrets internacionals, cosa que permetria el trànsit marítim lliure i sense peatges.[9][10] És una qüestió molt controvertida, ja que en aquest territori s'han trobat en les últimes dècades importants reserves de petroli, gas, diamants i plom.
- ↑ IHO Codes for Oceans & Seas, and Other Code Systems Arxivat 2006-07-03 a Wayback Machine., including IHO 23-3rd: Limits of Oceans and Seas, Special Publication 23 , 3rd ed. (1953), publicat per International Hydrographic Organization.
- ↑ Definició al Merriam-Webster Online Dictionary[Enllaç no actiu]
- ↑ «The Northwest Passage Thawed». Arxivat de l'original el 2007-07-30. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ «The Northwest Passage and Climate Change from the Library of Parliament-Canadian Arctic Sovereignty». Arxivat de l'original el 2008-09-25. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ Andrea Charron-The Northwest Passage Shipping Channel: Is Canada's Sovereignty Really Floating Away? PDF ( 225 kib)
- ↑ North-West Passage resta lliure a la navegació
- ↑ Els Satèl·lits observen la major reducció de gel de la història al Pas del Nord-Oest
- ↑ TP 14.202 Interpretació del Ministeri de Transport del Canadà.
- ↑ The Northwest Passage and Climate change from the Library of Parliament-Canadian Arctic Sovereignty Arxivat 2008-09-25 a Wayback Machine. (Reptes El Pas del Nord-oest i el Canvi Climàtic, a la Biblioteca del Parlament canadenc-Sobirania Àrtic)
- ↑ «Operacions navals en un Àrtic lliure del gel.». Arxivat de l'original el 2008-09-12. [Consulta: 15 agost 2009].